"Ben ajagut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d'un cel ben blau!"
Joan Maragall. Pirinenques.
La meva història alpinística
Còm va començar tot...
La meva primera “excursió” es remunta a la tendra edat de 6 mesos, l’ estiu del 1960 quan els meus pares em van portar per primera vegada a Núria per passar-hi les vacances. Potser va ser aquest fet el que va gravar en el meu subconscient l’estimació per la muntanya? No ho sé. El cas és que, des de llavors, ja sigui amb més o menys assiduïtat, ja mai he deixat d’ anar-hi.
 |
Els meus primers passos a la muntanya tenen lloc als anys 60 i 70, amb els meus pares i germanes, quan anàvem cada estiu a Núria, de vacances i passàvem unes inoblidables estades a les cel·les del santuari.
Els colls de Finestrelles i de Nou Creus, el pic de Nou Fonts, la vall d'Eina, el camí del Via Crucis, Fontalba, Puigmal, Pic de Segre... aquests llocs van constituir les meves primeres caminades per les muntanyes de Núria, als meus 8 anys, acompanyat pel meu pare. Més tard, a la dècada dels 80, ja fèia, a part de les estades a Núria o a Andorra durant les vacances d'estiu amb els pares, les meves primeres "escapades", en solitari o amb altres amics, cap a la muntanya. És en aquesta època quan vaig poder fer realitat els meus petits reptes particulars: Puigmal, Nou Creus, Torreneules, la travessia completa del circ de Núria (la clàssica "olla", que vaig fer en solitari un matí, quan tenia 16 anys), el camí de Queralbs, les gorges del Freser, el Canigó... Crec que va ser en aquesta època quan vaig tenir consciència de que la muntanya i jo seriem, a partir de llavors, inseparables...
El meu avi Manel, a Núria. Estiu del 1933. Serà la meva estimació per la muntanya una herència genètica?
La consagració.
A finals dels 80 vaig tenir la sort de fer amistat amb un company del gimnàs, en J. Eiser, que va representar per a mi un notable avanç en l'experiència de la muntanya. Amb l'Eiser vaig adquirir uns coneixements de gran utilitat per a la pràctica del muntanyisme i també em va fer conèixer l'apassionant món de la fotografia. Amb ell vaig realitzar unes sortides inoblidables, sobretot per Andorra, on ell hi tenia un apartament a Arans.
Recordo una anècdota d'aquells temps, en què l'Eiser era un dels pioners i defensors de la utilització dels bastons d'esquí per caminar (a Catalunya, en aquella època, només s'utilitzaven els pals d' esquí per a esquiar). Recordo encara les cares d' extranyesa de la gent que ens vèia caminar als dos, amb els nostres bastons d'esquí, preguntant-se. "Què fan aquest bojos amb bastons, si no hi ha neu per a esquiar?"
Amb l' Eiser vaig realitzar grans sortides, que van representar una nova etapa a la meva vida alpinística. En efecte; si la meva infantesa, amb el meu pare, va representar el descobriment de les muntanyes de Núria, la meva joventut, amb l'Eiser, va representar el descobriment d'un altra món: Andorra. Els pics de Serrera, Casamanya, Arcalís, Cataperdis, Angonella, Juclar, Pessons, Font Blanca, Sorteny, Incles són un exemple de les meves realitzacions d' aquesta inoblidable etapa de la meva vida.
El grup del CGB. Descobriment dels Alps.
A la dècada dels 90 vaig realitzar multitud d' excursions amb els meus amics del CGB: l' Alfons, la Neus, en Jordi Selva, la Carme i el Jaume, en Josep Lamarca, la Rosa, la Maria José, la Trini, en Santiago, en Salvador... D'aquesta època guardo entranyables records i experiències: Serra de Guara, Capcir, Madres, Carlit, Vignemale, Canigó, Besiberri, Montardo, GR-11, H.R.P., Camí dels Bons Homes, etc. Però, sobre tot, la dècada dels 90 va representar un salt endavant en la meva experiència alpinística. En efecte; és en aquesta època quan vaig fer la meva primera incursió als Alps: Chamonix, vall d' Aosta, Gran Paradiso, Zermatt, Valais, Dufourspitze, Bishorn... Una època esplèndida, tant en vivències com en realitzacions.
La dimensió vertical.
El final dels 90 marquen una nova etapa: l' entrada en el món de la verticalitat! Arran d' un curset d' escalada que vaig fer amb la meva germana petita, la Núria, em vaig aficionar ràpidament per aquest nou aspecte del muntanyisme, que m'ha estat de gran utilitat a l' hora d'aplicar-ho a la pràctica. A aquest període corresponen les escalades, amb l' Alfons, a Montserrat: l' Agulla de l' Arbret, el gorro Frigi, la Ven-Suri-Ven, l'Esquelet, la Màquina de Tren... i també al Pic del Martell i altres vies de Penya Ginesta, i al rocòdrom de Canillo, a Andorra.
El mes de maig del 2000 vaig tenir la sort de poder fer un curset d' iniciació a l'alpinisme, a la Associació Excursionista Cordada. aquí hi vaig aprendre moltes tècniques útils: nusos, progressió, asseguraments, reunions, ancoratges, autodetencions, fent sortides de pràctiques al Cambredaze i a la vall de Campcardós.
Les darreries del S. XX van constituir, tanmateix, l'entrada a una nova experiència de la muntanya: el descobriment de les "Vias Ferratas". En efecte; l' any 99, en una de les meves escapades a Andorra, i trobant-me comprant material a l'Alpesport, vaig veure, per casualitat, unes ressenyes de Vies Ferrates a Andorra. Una d' aquestes V.F. era molt a prop, als Cortals d' Encamp, així que, sense pensar-m'ho dues vegades, em vaig comprar un dissipador Petzl i em vaig dirigir immediatament cap a la meva primera V.F. Així va ser com vaig experimentar un nou aspecte de la verticalitat que, encara que ja coneixia des de les meves anteriors escalades a Montserrat, aquí hi trobava l'avantatge de la seguretat afegida que dóna la progressió en aquest tipus de vies i de l'estalvi de material.
Havent fet la meva primera Via Ferrata, em vaig enganxar ràpidament en la pràctica d'aquesta modalitat de l' alpinisme i així va ser com vaig fer vàries escapades a Andorra per realitzar altres V.F.: el Bony d'Envalira, el Roc d'Esquers, a Engolasters, el canal del Grau, Racons, etc.
Una època desfavorable.
Entre 1997 i 2003, va venir una llarga etapa de situació d' atur en que, per raons òbvies, les meves excursions no eren tan nombroses com desitjava. No obstant això, vaig fer algunes sortides interessantíssimes, principalment per la zona de la Cerdanya francesa i el Conflent, fent petits circuits i travessies entre Puigcerdà i Vilafranca de Conflent, resseguint el recorregut del Tren Groc fins a Olette, passant per bonics llocs i fent recorreguts fins aleshores desconeguts per mi: Err, Vedrignans, Llò, Eyne, La Cabanasse, Planès, St. Thomas, Fontpedrosa, La Cassagne, Toès... sense oblidar-me de la ja, per a mi, clàssica travessia Eyne-Núria per la magnífica vall d' Eyne, ni de les esporàdiques estades a la meva estimada Vall de Núria.
I ara...
Entre els meus projectes immediats hi ha la continuació del meu periple pel Conflent i també la realització de la resta de Vies Ferrates d' Andorra que em manquen per fer, així com la represa de les meves escapades periòdiques al Principat d' Andorra i a les valls de Núria, per a recordar vells temps i per descobrir nous paisatges...
Tanmateix, estic valorant la possibilitat de retornar al paradís alpinístic que són els Alps en un futur no gaire llunyà: Chamonix, Aosta, Valais i Dolomites...
(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org
.
