Tots els colors, els podem trobar en els noms dels estanys. De llacs negres n' està plè, s' anomenin Noir, Negre o Nère; també h' hi ha de Blaus, Bleus i Blaous; també n' hi ha de Verts, de Rouges...
Miralls dels Pirineus, en ells totes les tonalitats s' hi fonen. Els blaus esdevindràn, depenent de les condicions de llum, turquesa, blau cel, indigo o cobalt. Aquestes tonalitats, a més, varien segons la profunditat del llac, el color del cel i l' hora del dia. Mentre que, als Alps, els torrents que venen de les glaceres tenyeixen els llacs d' un color blanquinós, els estanys guarden, als Pirineus, la seva transparència cristal·lina.
La llum i el Sol són els seus millors aliats. Tanmateix, si el Sol s' amaga, una altra poesia, més íntima, pot sorprendre un llac entre la boira o sota els núvols de tormenta. La llum esdevé, llavors, canviant: esclats malves i grisos; aigües turquesa esquitxades d' argent; reflexos blau fosc sota el cel de migdia, o vert pàlid a la vora dels prats... Només cal una mica d' aigua i una mica de llum perquè tot esdevingui possible...

Llac vist per Samivel

Els llacs.
Qui, algún dia de la seva vida, no s'ha apropat a algun llac perdut al fons d'una vall o enmig d'un circ de muntanyes, i no s'ha deixat acaronar per la dolçor i el benestar de les seves ribes? Els que s'han deixat tocar per la seva gràcia queden fascinats per la màgia de l'aigua. He trobat bon nombre d'excursionistes i pescadors que recorren les valls pirenenques i remunten els torrents a la recerca d'aquests llacs, que son l'ànima dels Pirineus. I, com més avancen en el coneixement dels llacs, més els empenta aquesta passió a visitar-ne d'altres, sempre més llunyans, més secrets i més íntims.

Paraules

"Ha arribat, al final, l'estiu. Gràcies a les muntanyes ets ric de sobte."

Gaston Rébuffat.

Estanys d'Ensagents

Es tracta d'una excursió que es desenvolupa en un ambient força alpí i que ens permetrà arribar a 3 llacs superposats, situats al versant Sud del pic Alt del Griu. Els dos superiors són els més grans i bonics i ofereixen una magnífica vista de les crestes de Gargantillar. El refugi d’Ensagents, de 10 places, està perfectament conservat i equipat, amb font d’aigua i fogons de llenya a l'exterior inclosos.

Excursió realitzada el Diumenge 11 de Juny de 2006.

El llac superior d'Ensagents, amb les Crestes de Gargantillar al fons.

Punt de partida: Cortals d’Encamp. Podem deixar el cotxe aparcat al costat de la zona de picnic. Retrocedim jà a peu i, uns 100 m. abans de l’àrea de picnic hi ha un camí que va vorejant el vessant NW de la muntanya per anar a agafar una direcció global Sud/ Sud-Est. Alternativament, podem iniciar l’itinerari prenent la pista que hi ha uns 800 m. més enrera del punt d’inici abans indicat, que surt a la dreta de la carretera asfaltada, tot just passada l’última corba a la dreta. Aquí trobarem un gran cartell indicador.

Passada una tanca pel bestiar, trobem un cartell indicador. Cap a l’esquerra hi ha el camí del bosc del Campeà. Nosaltres seguim recte, pujant pel bosc. Marques de color groc, que substitueixen a les antigues, de color vermell, ens indiquen el camí correcte.
A la cota 2300, el camí passa a prendre direcció Est i va flanquejant la muntanya. Passa per una clariana, amb un mur de pedra a l’esquerra, que marca una lleugera corba a la dreta. Després, anem agafant direcció Sud-Est. Sortim a un gran Prat, que cal remuntar en direcció Est fins al final, a 2250 m.
A la cota 2350, sortim del dens bosc. Les traces de camí remunten passant pel costat d’uns murs de roca, fins a la cota 2430, on trobem una surgència d’aigua. (1h 50’)
Virem lleugerament cap a la dreta i continuem pujant per un prat amb alguns arbres. Creuem el rierol que ens vé de l’esquerra a 2490 m. (2 h.). Tram un pèl perdedor. Com a orientació, diré que cal anar resseguint el marge dret del riu (és a dir, el riu ens queda a la nostra dreta quan pujem).
Sortim del bosc dens i ens hem d’ anar apropant a la paret que veiem a l’esquerra. Poc a poc, ens elevarem i passarem a tocar de l’esmentada paret. Com a punt de referència, el camí passa fregant un pi ben gran que es veu, bastant amunt ( a les 11, com dirien els aviadors), prop de la paret. Un cop superat aquest desnivell, anem flanquejant cap a l’esquerra i aviat arribem al refugi (2h 30’).

Crestes de Gargantillar des del refugi d' Ensagents

Per continuar cap als llacs, cal seguir un camí, no massa evident, en direcció al Nord-Est, seguint el torrent. Hi ha unes fites de pedres per marcar el camí. El primer llac, a 2526 m. (2h 50’) és el més petit. El resseguim per l’esquerra i aviat arribem al 2n llac (2535 m.). Passem per l’esquerra, per un camí no massa evident i arribem al gran llac superior (3h).