Per menys de 500€, juntament amb una excepcional òptica, actualment no es pot adquirir un kit millor. Jo no pensaria en aparells Nikon més cars, a no ser que realment vulguis gastar-te més diners, o que n’hagis de fer un ús diari intensiu.
Per això, la meva SLR digital favorita resulta que és la més barata de les réflex digitals: la incomparable Nikon D40.
És tan lleugera que m’oblido que la estic transportant i a canvi, obtinc amb ella imatges extraordinàries.
Fins i tot amb “només” 6 megapíxels puc fer ampliacions impressionants a mida DIN A-4. Si no pots aconseguir una foto ben detallada amb la D40, no és probable que una càmera més cara et pugui ajudar. Contràriament al que ens volen fer creure els venedors, els megapíxels no ténen res a veure amb la nitidesa i la quantitat de detall que es pot captar.
Digueu-me renegat, però crec honestament que la D40 és superior a la més cara D40X i a la D80 per dues raons principals. Primerament, la D40 té el doble de sensibilitat a la llum (L’ISO nominal de la D40 és ISO 200, en lloc dels ISO 100 de la D40X i la D80) i això vol dir més detall amb menys llum disponible.
En segon lloc, la D40 ens dóna més flexibilitat en fotografía amb flaix amb llum de dia. La velocitat màxima d’obturació de les demés Nikon és de només 1/250 seg., mentre que la D40 dispara a 1/500 amb flaix sense problema.
Llavors, perquè la gent paga més adquirint altres models de càmera? Els professionals saben prou bé la importància de petits detalls com la velocitat de sincronització de flaix, però al gran públic està obsessionat amb una cosa: com més megapíxels, millor (“craso error”). Els Megapíxels no importen! Una bona òptica i/o un bon trípode fan més per una bona imatge que no pas 4 o 6 Mpixels més...
La meva petita i super-lleugera D40, amb el Nikkor 45 f/2.8 P o amb el 18-55 AF DX (n’acaba de sortir una versió amb VR!) i un parell de filtres ( un split ND i un Polar) és tot el que necessito per sortir de casa sense deixar-me res. La batería de la D40 dura tant (entre 500 i 800 dispars) que fins i tot em puc atrevir a deixar el carregador a casa!

Nikkor 20mm f/3.5 Ai

Aquest és el meu objectiu Nikkor preferit. Una gran òptica, que es va fabricar només per espai d’uns pocs anys, cap al 1980.

A banda de ser un objectiu super-compacte i admetre filtres de 52mm, incorpora òptiques excel·lents i mecànica superlativa.

Nikkor 20mm f/3.5 Funciona a la perfecció amb les Nikon digitals D3 i D700, de format complet, i amb la D300, de format DX (encara que aquí ens queda com un 30mm). Només cal configurar el menú “Non CPU Lens Data” i utilitzar-la en modo Manual o Prioritat a la Apertura. Funciona perfectament amb totes les Nikon de la sèrie F. Fins i tot tenim medició Matrix, amb les FA, F4 i F6 (curiosament, no amb la F5).

Història.

Les reputades òptiques Nikkor de 20mm d’enfoque manual han esdevingut uns clàssics de la fotografia de paisatge i les favorites de molts fotògrafs professionals, com Galen Rowell. Han estat el resultat dels esforços de Nikon per aconseguir un disseny òptic perfecte. La història del Nikkor de 20mm comença amb l’objectiu per muntura F del 1959, el 2.1 cm f/4 Nikkor-O. La seva característica principal era que la seva part posterior penetrava molt profundament a l’interior de la càmera, de forma que només es podia utilitzar amb aparells dotats de mecanisme de bloqueig de mirall en posició alçada. Lògicament, aquesta òptica anava en conjunt amb un visor auxiliar per a fer la composició amb la càmera… Una característica molt poc útil per a fotografía d’aproximació. No era un objectiu gaire còmode d’utilitzar, realment. A més, eliminava un dels principals avantatges de la fotografía rèflex: la visió directa a través del visor!

De forma que Nikon redissenya una nova lente que incorpora un disseny que sol·luciona els inconvenients esmentats abans. Aquesta lente és el Nikkor 20mm f/3.5 UD, que va debutar l’any 1969. Aquest objectiu No-Ai era bastant voluminós i pesant: 350 gr. i rosca de filtres de 72mm. Aquest nou disseny amb retroenfoque, que eliminava la necessitat de pujar el mirall de la càmera, va representar una sol·lució tècnica definitiva que es va adoptar en molts d’altres objectius Nikkor que es van fabricar posteriorment!

El període comprès entre 1973-1974 va veure una actualització del 20mm Nikkor. Però, contràriament al que fora lògic, en lloc d’oferir una lente més ràpida, Nikon opta per una nova versió amb una overtura màxima de f/4! A canvi, el nou Nikkor 20mm f/4 és molt més compacte i lleuger que el seu predecessor, el 20mm f/3.5 UD (210gr contra 350gr.). A més, admet filtres de rosca de 52mm.

A finals del 1977, Nikon va començar a actualitzar totes les seves òptiques a versió AI. Primer, ho va fer amb la versió f/4, una petita joia. Després, aquesta última va anar sent substituïda per la nova fòrmula f/3.5.

L’any 1979, Nikon anuncia una versió, ara si, més lluminosa: el Nikkor 20mm f/3.5 Ai, amb un disseny de 11 elements en 8 grups. L' òpticament idèntica versió Ais la va reemplaçar a la tardor de 1981, que va ser fabricada fins el 1984, en què molta gent preferia la versió f/2.8, més cara, més voluminosa, més pesant i, pel meu gust, no tan bona com la f/3.5.

Nikon en va fabricar unes 30.000 de cada versió (AI i AI-s), uns 60.000 en total. La versió Ai-S enfoca amb un menor recorregut de l’anella, mentre que la versió Ai utilitza una mica més de recorregut per enfocar, a fi de permetre un enfoque més precís, i un millor càlcul de la distància hiperfocal per a la profunditat de camp.

Aquesta òptica també era una de les preferidas de Galen Rowell. A la revista “Outdoor Photographer” de Setembre de 1999 l’ompla de lloançes. És òpticament millor que el zoom 20-35 f/2.8 que utilitzen llavors molts professionals i és una de les òptiques més petites que ha fet mai Nikon. Les dimensions i el pès són factors molt importants per als que transportem equip fotogràfic per muntanya.

Aquest compacte ultra-gran angular té un disseny òptic d’11 elements en 8 grups i pesa només 235 gr. Conserva el diàmetre de rosca de filtre de 52mm, i ens evita així haver de portar filtres de diferents mides. En aquella època, Nikon feia veritables esforços tècnics per aconseguir una uniformitat en el diàmetre de rosca dels seus objectius. La immensa majoria tenien un diàmetre de rosca de 52mm, amb el consegüent estalvi en filtres que això comporta…

Nikkor 20mm f/3.5 El 20mm va ser una òptica prestigiosa i popular entre molts fotògrafs pros, principalment de paisatge –entre ells Galen Rowell- i rebia constants elogis en moltes publicacions de l’època, on s’hi destacava la seva qualitat òptica i el seu gran contrast i detall al llarg de tota la gamma d’overtures.

No obstant no estar equipat amb el sistema CRC per optimitzar les prestacions en enfoque proper, aquesta òptica es va revelar com un soberbi objectiu per a foto d’aproximació. Particularment efectiu en la fotografia de flors en el context d’un paisatge de muntanya. Aquesta petita meravella gran angular permet introduir-nos en el món de la fotografía ultra-gran angular a un preu raonable (comparem, per exemple, amb el 20mm f/2.8, o amb els 14mm, 16mm, i els 18mm…)

AF-Nikkor 20mm f/2.8D

Aquesta òptica f/3.5 va tenir un equivalent en la versió Ai-S, que va ser introduïda cap al Desembre de 1981. Aquesta actualització era esencial, ja que, en aquesta època, unes quantes rèflex Nikon (com la FA, la FG, la F302, etc.) començaven a sortir al mercat oferint prioritat a la velocitat i Program Auto, la qual cosa feia necessari emprar objectius Ai-S.

La seva excepcional profunditat de camp en feia d’aquesta òptica molt útil també per capturar subjectes que es mouen ràpidament, o per disparar ràpidament sense necessitat d’enfocar. El seu sistema òptic altament corregit elimina el coma, una aberració de la lente considerada fins llavors com inevitable en òptiques ultra-gran angulars.

Especificacions tècniques:

Longitud focal / Overtura: 20mm f/3.5

Construcció: 11 elements en 8 grups

Angle de visió: 94º

Diafragma automàtic

Escala d’overtures: f/3.5 a f/22, estàndar i ADR.

Escala de distàncies: graduada en mts. i peus, des de 0,30m fins a infinit.

Pès: 235 gr.

Dimensions: 83mm de diàmetre; 40,5mm de llarg (sense comptar la baioneta)

Filtres: rosca frontal de 52mm.

Parasols: HK-6


Algunes aplicacions pràctiques del 20mm