Per menys de 500€, juntament amb una excepcional òptica, actualment no es pot adquirir un kit millor. Jo no pensaria en aparells Nikon més cars, a no ser que realment vulguis gastar-te més diners, o que n’hagis de fer un ús diari intensiu.
Per això, la meva SLR digital favorita resulta que és la més barata de les réflex digitals: la incomparable Nikon D40.
És tan lleugera que m’oblido que la estic transportant i a canvi, obtinc amb ella imatges extraordinàries.
Fins i tot amb “només” 6 megapíxels puc fer ampliacions impressionants a mida DIN A-4. Si no pots aconseguir una foto ben detallada amb la D40, no és probable que una càmera més cara et pugui ajudar. Contràriament al que ens volen fer creure els venedors, els megapíxels no ténen res a veure amb la nitidesa i la quantitat de detall que es pot captar.
Digueu-me renegat, però crec honestament que la D40 és superior a la més cara D40X i a la D80 per dues raons principals. Primerament, la D40 té el doble de sensibilitat a la llum (L’ISO nominal de la D40 és ISO 200, en lloc dels ISO 100 de la D40X i la D80) i això vol dir més detall amb menys llum disponible.
En segon lloc, la D40 ens dóna més flexibilitat en fotografía amb flaix amb llum de dia. La velocitat màxima d’obturació de les demés Nikon és de només 1/250 seg., mentre que la D40 dispara a 1/500 amb flaix sense problema.
Llavors, perquè la gent paga més adquirint altres models de càmera? Els professionals saben prou bé la importància de petits detalls com la velocitat de sincronització de flaix, però al gran públic està obsessionat amb una cosa: com més megapíxels, millor (“craso error”). Els Megapíxels no importen! Una bona òptica i/o un bon trípode fan més per una bona imatge que no pas 4 o 6 Mpixels més...
La meva petita i super-lleugera D40, amb el Nikkor 45 f/2.8 P o amb el 18-55 AF DX (n’acaba de sortir una versió amb VR!) i un parell de filtres ( un split ND i un Polar) és tot el que necessito per sortir de casa sense deixar-me res. La batería de la D40 dura tant (entre 500 i 800 dispars) que fins i tot em puc atrevir a deixar el carregador a casa!

AF-S Nikkor 50mm f/1.4 G

Coincidint amb la Photokina del 2008, després de 5 anys d’esperar que Nikon es dignés a treure al mercat una òptica de focal fixa amb motor incorporat (AF-S), després de la “moda” dels zooms poc lluminosos, per fi, aviat podrem gaudir del magnífic objectiu AF-S 50 mm f/1.4 G, que representa l’actualització del veterà AF-D 50mm f/1.4.

Nikkor AFS 50 f/1.4

Les òptiques de 50 mm són les que utilitzo més sovint. No en va, de les 10 òptiques que tinc avui dia, 5 d’elles són d’entre 45 i 55 mm de focal. I, d’entre aquestes, 3 són de 50 mm: els dos AF-D50 f/1.8 i un AiS 50 f/2 de l’any 78. Necessitava una òptica stàndard de 50 mm lluminosa posada al dia, sobre tot per a les meves petites D40 i D60, que no incorporen motor d’enfoque.

A més, amb el nou objectiu de 50 mm, podem reajustar l’AF manualment amb l’anella d’enfoque manual sense necessitat d’accionar cap commutador! Dos punts “negatius”: la distància mínima d’enfoque es manté al voltant dels 45 cm i la rosca de filtres és de 58 mm (haurem de comprar filtres nous d’aquest diàmetre)

En aquesta ocasió, estem davant, ni més ni menys, del primer disseny completament nou en vàries dècades d’un objectiu de 50 mm. El seu rendiment, segurament eclipsarà a qualsevol òptica lluminosa de 50 mm fabricada fins ara, fins i tot el professional Zeiss ZF de 50mm per muntura Nikon F. Aquesta nova òptica Nikkor utilitza un avançat disseny de 8 elements òptics, mentre que el de Zeiss utilitza el mateix obsolet disseny de 7 elements que hi havia fins ara.

Incompatibilitats:

1. Amb càmeres de finals dels 80 i principis dels 90, com les F70, F90, F4, enfocará perfectament. Tindrem els modos Program i S, però perdem M i A, perquè amb la nova òptica no hi ha anella de diafragmes.

2. Amb les antigues càmeres F601 i F801 i similars, millor no probar-ho: perdem l’AF, i la fotometria i telemetria esdevenen erràtiques.

3. Amb les F, F2, F3, etc. és inservible, ja que no té anella de diafragmes.

Una petita història del 50 mm f/1.4

1933: Nikon, nascuda l’any 1917 a partir de tres altres companyies que ja funcionaven des dels 1800s, fabrica la primera lente Nikkor. El nou objectiu AF-S 50 mm f/1.4 G commemora el 75è aniversari de les òptiques Nikkor.

1935: La primera càmera Canon, la Hansa Kwanon, utilitzava una òptica Nikkor. Canon no va començar a fabricar les seves pròpies òptiques fins a finals dels anys 40 (i Nikon no va començar a fabricar càmeres fins a finals dels 40…)

1945: la Canon S amb una òptica 50mm f/3.5 Nikkor surt al mercat.

1950-1962: l’objectiu més ràpid mai fabricat fins llavors en fotografía de 35 mm: el Nikkor-S 5cm f/1.4, que superava el Zeiss 5cm f/1.5 per a càmeres telemètriques.

1959-1962: el primer objectiu SLR f/1.4 va ser el Nikkor 58mm f/1.4, de 7 elements en 6 grups. Si s’ha convertit adeqüadament a AiS en un taller, pot funcionar perfectament avui en dia amb una D700 o una D3, per exemple. A f/1.4 té poc contrast, però és super definit amb diafragma tancat.

1962-1976: el primer Nikkor 50mm f/1.4 tenia 7 elements en 5 grups. Extremadament popular, si s’adapta a AI, funciona magníficament amb les més modernes DSLRs.

1976-2008: Nikon actualitza el disseny del famós 50mm f/1.4 a 7 elements en 6 grups, i la mecànica a AI. Aquest mateix disseny és el que incorpora avui el 50mm f/1.4 AF-D i el manual f/1.4 AI-s, que encara es pot comprar nou per uns 350€.

2008: El primer disseny òptic nou des de 1976: aquest 50mm f/1.4 AF-S és el primer 50mm f/1.4 que incorpora un disseny de 8 elements.

Especificacions:

Nom: Nikon l’ anomena AF-S Nikkor 50mm f/1.4G.

AF-S i SWM: Silent Wave (focus) Motor.

G (Gelded) : sense anella de diafragmes, per reduïr despeses i fer-lo incompatible amb models de càmera antics.

Òptica: 8 elements en 7 grups. No incorpora vidres ED, ni revestiment nano-crystal, ni elements asfèrics, peró si que incorpora el multirevestiment Nikon Super Integrated Coating. L’ùnica limitació de l’existent (anterior) disseny de 7 elements estriba en el seu feble contrast i altres aberracions a màxima abertura, causat per l’aberració esfèrica dels elements òptics. Nikon proclama que ha sol·lucionat o millorat aquests inconvenients amb el nou disseny de 8 elements. Es tracta del disseny més complex mai fet per un objectiu de 50 mm f/1.4…

Longitud focal: 50mm. Quan s’utilitza amb càmeres DX, esdevé un 75 mm.

Distància mínima: 45 cm.

Escala d’enfoque: si

Escala de profunditat de camp (distància hiperfocal): si, només amb f/11 i f/16.

Diafragma: 9 fulles arrodonides. Tanca fins a f/16.

Rosca de filtres: 58 mm. No gira (apte per a portafiltres Cokin i Singh-Ray)

Pès: 290 gr

Parasol: HB-47 plàstic, de baioneta. Inclòs.

Funda: CL-1013 soft, inclosa.

Introduït: 22 Setembre 2008.

Disponible: Desembre 2008.

Nikon Product Number: 2180

Preu: €440, aprox.

Suggerències: Mai utilitzo parasol. En canvi, es pot portar posat permanentment un filtre UV Nikon de 58mm, o un Hoya Super HMC UV. Alternativament, cal considerar afegir-li una arandela adaptadora de 58 a 77 mm i utilitzar la mida de filtres estándar “pro” actual de 77mm.