De Núria a Thuès, per les gorges de Carançà

Possiblement, la travessia més clàssica dels Pirineus Orientals i, amb tota seguretat, una de les més variades i originals excursions que es pugui fer... Té, a més, l' ingredient extra de poder viatjar amb dos entranyables trenets: el cremallera de Núria, a l' inic, i i el Tren Groc, a la tornada.
Al ser un itinerari realment llarg i amb molt de desnivell, és recomanable de fer-lo en dues etapes. A fi de poder gaudir de la bellesa dels estanys de Carançà, podem passar la nit al Ras de Carançà o, encara millor, acampar o vivaquejar a la vora de l'estany Gran. L'endemà, ens espera un original recorregut per les gorges...
Personalment, crec que l' època més bonica per fer aquesta travessia és la tardor, quan la neu cobreix jà els cims més alts i els boscos de la part baixa s' han vestit de mil tonalitats de verds, grocs i vermells.

Punt de partida: Santuari de Núria. 1967 mts.

Horari aproximat: 10 h.

Mapa recomanat: IGN 2250 ET Bourg-Madame i 2249 ET Font-Romeu (Escala 1:25000).

Desnivell: 895 m. de pujada i 2020 mts. (!!) de baixada.

DESCRIPCIÓ:

0h 00': Sortim de Núria i ens dirigim cap al NE per agafar el camí de Nou Creus, pel vessant esquerre del torrent. El començament del camí és comú amb el GR-11 (marques vermelles i blanques). Cal seguir aquest camí fins al desviament cap a Nou Fonts. En aquest lloc hem d’ abandonar el GR-11 i remuntar la coma de Mulleres, en direcció a Nou Creus, on s’ hi arriba després d’ 1 h 40’ de sortir de Núria.

1h 40': A partir del coll de Nou Creus (2790 m.) hem d’ anar carenejant pel camí que va en direcció Est, passant pel pic de la Fossa del Gegant, fins al coll de Carançà (27725 m.). Una vegada en aquest coll, anem cap el vessant Nord i ens endinsem a França. Forta baixada fins al

3h : estany Blau, als peus del pic de l’ Infern. Voregem aquest estanyet per l’ esquerra. Davant nostre tenim un mur de roca blanca. Anem cap a la seva dreta. Lleugera pujada fins a un collet, des d’on veiem el 2on estany. Ara, el camí fà una forta baixada enmig d’ una zona de rocs i pedres. Arribem al

3h 15’ : estany Negre. Al fons de la vall veiem els pics Rodó i Gallinàs, amb el coll Mitjà entremig dels dos cims. El ref. del ras de Carançà queda a sota mateix, a la dreta, d’ aquest coll, gairebé a la mateixa alçada del riu. Uns 25 minuts després, a l' alçada dels Planells de l' estany Gran, trobem un aixopluc o orri, a má esquerra i un xic elevat, recomanable en cas de tormenta. He pogut constatar personalment l'absència de goteres en una tarda de forta pluja (juliol del 2003).

3h 30’ : Estany Gran de Carançà o de les Truites (2264 m.). El vorejem per l' esquerra. Continuem en direcció N-NE per la coma de Carançà.

4h 00’ : Creuem el torrent i passem a la banda esquerra de la vall (cota 2.189m.)

4h 20’ : Deixem unes restes de pluviòmetre a la nostra dreta. Més endavant trobem unes fites per damunt d’ unes roques planes que ens indiquen el camí. Ens endinsem en un bosc de pins. 30 metres més endavant trobem les restes d’ una cabana feta amb pedres.

5h 10’ : Refugi del ras de Carançà (1831 m.) Guardat a l’ estiu; servei de menjars i lliteres. Tel: 68.97.05.15 o be´68.30.33.52. Seguim en direcció NE, en lleugera baixada i arribem al

5h 25’ : inici del camí de les gorges de Carançà. Ara, el camí fà una mica de pujada, enmig de matolls de ginesta.

5h 50’ : descens pronunciat cap al fons del torrent. Baixada sostinguda.

6h 25’ : arribem al torrent.

6h 45’ : Trobem la primera passarel·la metàlica.

7h 00’ : Passem per damunt d’ un pont de pedra.

7h 10’ : Pont penjant. A partir d’ aquí haurem de passar per una sèrie de passarel·les i ponts penjants que és inútil descriure.

7h 56’ : Instal·lació d’ una conducció forçada d’ aigua.

8h 00’ : ara comença un camí en balconada, excavat a la roca. El riu ens queda molt avall.

8h 10’ : A la nostra esquerra trobem l’ entrada a una mina d’ aigua.

8h 30’ : S’ acaba el camí excavat a la roca. Cinc minuts més endavant trobem un

8h 35’ : encreuament de camins. Si continuem recte, aniriem cap a Fontpedrosa. Hem de prendre el camí que baixa, a la dreta, fins que trobem un

8h 45’ : Pont per on creuem el riu Carançà i passem al seu vessant dret. En aquest punt trobem la confluència amb el camí antic de les gorges.

8h 55’ : Arribem a Toès (entrada de les gorges). Passem per sota el viaducte del tren Groc. Font a l’ altra banda de la petita presa del riu, a l’ entrada de les gorges ( cal anar en compte si es creua el riu perquè és molt fàcil relliscar). A la dreta i per damunt del pàrquing de cotxes de l’ entrada a les gorges és possible muntar-hi una petita tenda o un vivac per dormir, però millor fer-ho quan ja es faci fosc perquè no és permès acampar...
Al costat del parquing, petit berenador cobert amb taules (Relais de Carançà).

I, tot seguit, una variant per conèixer les gorges fent un circuit, amb inici i final a Toès:

L' excursió que aquí es proposa no és especialment complicada, però certament té un tram que requereix d'un grau d'atenció molt per sobre del que és habitual, per tractar-se d'un camí aeri escarpat a la roca sobre el penya-segat que formen les gorges del riu. Llevat d'aquest sector (que, per altra banda, es pot evitar), la resta ofereix una sèrie d'al.licients que fan d'aquesta sortida una caminada força inusual en les rutes de senderisme.
Per accedir-hi cal agafar la carretera fronterera que duu de Puigcerdà a Perpinyà, passant perMont-lluís.

Després del Pont Sejourné del Tren Groc, trobem a mà dreta el nucli de Toès (Thuès-entre-valls), on hi ha un rètol que ens mena a l'aparcament de les gorges, situat a la sortida del poble, deixant a l'esquerra i una mica alçada l'estació del ferrocarril. Aquesta zona d' estacionament (a agost del 2003 costa 2 Euros) es troba a 850 metres d'alçada, disposant de sanitaris, un servei de bar i una petita àrea de pic-nic, en una caseta de fusta habilitada a l' efecte.
Al seu davant hi ha una desviació, que ofereix la possibilitat de pujar a les gorges pel Roc de la Madriu (Roc Madrieu) o per la Cambra d'Aigua (Chambre d'Eau). Com més amunt aquests dos camins es troben, podem optar per pujar per un i baixar per l'altre. Així, seguirem la riba dreta del riu (segons el sentit de baixada de l'aigua) i passarem per sota un pont de pedra pel que circula el Tren Groc, entrant ja a l'engorjat per un camí planer excavat a les roques, com a preludi del que ens trobarem més endavant. Passats uns 500 mts. hi veiem un pont que travessa el riu, obrint-se novament dues possibilitats. Si seguim recte, pujarem de forma severa i continuada cap el Roc de la Madriu, per baixar posteriorment fins arribar a l'inici de la zona de pasarel.les. És un camí una mica pessat, però s'obre com a solució pels qui pateixin vertigen o duguin mainada massa petita, per als que aquesta sortida és força desaconsellable. Per tant, la opció de travessar el pont és potser la més adequada. D'ací surt un camí costerut que en ziga zagues i per dins d'una espesa roureda guanya ràpidament alçada, per arribar, ja de forma planera, a una cruïlla de camins (a 1.000 mts. d'alçada). Per la nostra dreta ve el sender que deiem al principi, que puja de l'aparcament per la Cambra d'Aigua, ja de forma abalconada sobre les gorges.
Una mica més endavant, amunt i a la dreta, podriem seguir fins al refugi Donapà i el Bosc de Campilles, des d'on, després de força quilòmetres de caminada, tornariem a topar amb el sender del riu de Carançà, però passada la zona de passarel.les, per la qual cosa agafarem el camí ample i trillat que a mà esquerra ens durà en pocs minuts, passada una galeria tancada amb una reixa, al primer espectacle de la nostra ruta, Les Cornises. Es tracta d'un estret i vertiginós camí excavat a la roca, que va seguint el penya-segat format per les gorges, oferint-nos una magnífica visió de l'entorn natural que ens envolta. Aquesta senda va ser feta per poder tenir accès a la central hidroelèctrica que alimenta el Tren Groc, d'aquí que en algun punt trobem portes d'accès a aquestes instal.lacions completament ocultes en les roques.
Al llarg del camí hi ha instal.lat un cable que ens ha de permetre assegurar les nostres passes, sent també necessari tenir molt de compte les persones que duguin motxilles de no fer moviments violents de rotació, prudència que
obviament s'ha de tenir quan haguem de compartir pas amb altres caminants que venen en sentit contrari, ja que l'amplada del camí, d'un metre si fa o no fa, no permet gaires floritures. Desprès d'un bon troç de senda planera, per dins les roques, amb el riu cada cop més a tocar, arribem a un primer tram d'escales metàl.liques i a una llarga passarel.la penjada de la paret que ens mena a un petit salt d'aigua artificial, la resclosa del riu de Carançà, a 930 metres d' alçada, i a un primer pont penjat sobre el riu, que ens donarà idea de la nostra capacitat d' aguantar l'equilibri, encara que s'ha de dir que, malgrat la seva aparent fragilitat, és força segur.
Passats aquests obstacles, arribem a una nova cruïlla de camins, ja que per l'esquerra s' incorpora en forta baixada el camí que ve del Roc de la Madriu. Cal esmentar que al principi de la ruta de les cornises veiem aquest sender a l'altra banda, arran del riu i molt per avall nostre i més tard el tornem a veure però molt per sobre,ja que mentretant la ruta que hem agafat va planejant, aquesta altra presenta un fort desnivell. Seguint, a partir d'aquest punt, el curs ascendent del riu, anirem trobant més passarel.les, escales i ponts penjats, que podem anar fent fins que arribem al final d'aquest tram, que ens deixa a la riba dreta del riu, veient al davant nostre que les gorgues s'obren una mica i la verticalitat de les parets que les tanquen és menor. Estem a uns 1.130 mts. d'alçada i en poc menys d'un quart d'hora, caminant per dins del bosc, s'arriba al Pont de Pedra, que mena al Pla de l'Avellanosa, a 1.170 mts., que, com el seu nom indica, és una esplanada arbrada, bàsicament d'avellaners, on podem donar per acabada la pujada.
De fet, el camí segueix aigües amunt, tornant a trobar un petit tram de palanques, que ens mantenen al marge esquerre del riu per anar guanyant alçada fins al refugi del Ras de Carançà, a 1.830 mts. d'alçada, autèntica porta d'accès a la travessa per les muntanyes ripolleses, situades entre les valls i serres de Núria i Ulldeter, excursions destinades a persones força preparades, que solen fer la ruta en dues etapes, combinant les atraccions fèrrees d'aquesta zona pirinenca: el Cremallera de Núria i el Tren Groc de la Cerdanya i el Conflent.
La tornada la podem fer pel mateix camí o bé triar alguna de les opcions ja esmentades, ja que, al final, totes les rutes van a parar al mateix lloc. Sense comptar amb les aturades obligades per badar i contemplar el magnífic paissatge que ens envolta, així com les preferències de pas a les cornises i passarel.les, amb unes quatre hores de caminada haurem fet una excursió espectacular i inoblidable, d'uns sis quilòmetres i mig de llargada i un desnivell de 320 metres.

(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org

.