De Queralbs a Núria, pel camí vell
Es tracta, potser, de la ruta més transitada del Ripollès i, tal vegada, dels Pirineus Orientals. També, una de les més espectaculars, i un camí romeu de primer ordre. Un cop finalitzat aquest recorregut, el podem enllaçar amb el de Núria-Queralbs v2.0 i obtindrem un magnífic circuit!
- Quànts cops has fet, a peu, aquest camí?
- Potser unes 40 vegades, al llarg de la meva vida.
- I no el tens massa vist, ja?
- Potser si, que me'l sé de memòria, però és que, a més de la bellesa del paisatge, m'agrada tot allò que em fa sentir, els records que m'evoca i el sentiment d'infant que em fa recobrar... No en và, va ser aquí on vaig fer, literalment, els meus primers passos...
Sortim de la plaça del Raig, a Queralbs, pel camí ben indicat amb marques de GR. Pugem unes escales i anem seguint amunt, sense deixar les marques del GR 11. Més endavant, travessem la pista asfaltada que puja cap a Fontalba, baixem uns metres i seguim pel corriol que s´obre a la nostra esquerra, paral·lel a la nova pista d'emergència que es va construir amb motiu de les obres del túnel del Roc del Dui.
Anem pujant fins arribar a una zona més planera on es distingeixen dos massos: La Ruira de Dalt i la Ruira de Baix. El paisatge és bonic de debò, sobre tot de bon matí o al capvespre.
Ara, entre prats i avellaners, tot resseguint un camí prou fressat fem via cap a l´ermita de l´oratori ( 35m.). No fa gaire, el camí passava per sota d´aquest oratori, però l´acondicionament de la línea del cremallera que, a partir del Novembre de 2008, passa pel túnel del Roc del Dui, s´ha carregat l´antic camí i ara s'ha de fer una mica de volta.
 |
|---|
Planegem una estona i ja trobem el nou tram de camí: un seguit de graons que cal baixar (molt pesats de fer quan es fa el recorregut en sentit invers). Aquests graons ens propulsen ràpidament cap a la balma de Sant Pau (atenció als desprendiments de pedres que es poden produir al damunt nostre)
Ara, tornem a planejar fins arribar al Pont del Cremal. Fa més o menys 1 hora que hem sortit de Queralbs.
Una cosa em crida l´atenció: el camí que, sortint a tocar del pont de Cremal, davalla cap a la central de Daió ( no l´he fet mai i el penso fer en una propera ocasió).
 |
|---|
Travessem el pont i, després d'unes zigazagues, s'arriba a la balma dita de Sant Rafael.
Si mirem cap enrera,veiem com les gorges s'han anat tancant. Al fóns de tot, el poble de Ribes de Freser...
Unes quantes llaçades més i gaudim de l´espectacle que ens ofereix el Salt del Sastre, a l´altre costat de la via. Continuem pujant, per un camí que s´enfila i planeja, planeja i s´enfila fins arribar al Salt de la Cua del Cavall. Portem, més o menys, dues hores. Deixem la balma de Sant Pere ( un altre refugi) i fem via cap el Pla de Sallent ( 1780m).
Canviem de vessant, creuant el riu Núria per un pont, tot passant per sota el viaducte del cremallera; el camí se suavitza, però, aviat, el camí és torna a enfilar. El paisatge, poc a poc, va canviant. Els avellaners i altres arbres caducifol·lis van donant pas als pins negres. Ja sóm a prop del Santuari. Pugem...una mica més i ja som a la cruïlla de camins de la Creu d'en Riba, des d´on albirem el Santuari. Deu minuts més, i arribem a Núria (1960 m).
(c) Copyright 2009 by manel-Project VII
Webdesign by manel.
Webmaster: manel@lapleta.org
.
