ASSEGURAMENT EN TERRENY FÀCIL.

A muntanya, hi ha casos en què l' assegurament esdevé obligatori: escalada de petits passatges un pèl tècnics, travessies aèries per cresta, progressió en glaçera o, simplement, assegurament d' una persona poc experimentada.

Tanmateix, no us cregueu pas que, com més fàcil sigui la grimpada, més fàcil sigui l' assegurament... això no és sempre del tot cert. Per fer una progressió assegurada ràpida tot evitant els errors que poden costar-nos car, hi ha algunes coses bàsiques que cal conèixer:

Administrar la longitud de la corda.
No hi ha cap necessitat de fer tirades de 50 mts. de corda per assegurar correctament en terreny fàcil (encara que sempre hi ha excepcions).
En roca o mixte:
Utilitzeu cada vessant d' una aresta per assegurar. La distància, en aquestes condicions, no facilita la comunicació entre els alpinistes. Serà necessari, donc, reduir l' encordament confeccionant uns anells de corda al voltant del cos, en bandolera, bloquejant-los amb el nus corresponent, tal com s' explica en el document curset.pdf.

Longitud de l' encordament.
En roca:
La distància de corda serà una mica més gran que el resalte més alt que poguem veure davant nostre. Així, el leader pot superar l' esmentat resalte mentre el segon de cordada espera al peu de via, evitant així de trobar-se els dos en terreny delicat al mateix temps.
Si ens trobem amb un resalte més alt que l' anterior, caldrà només reajustar ( en aquest cas, augmentar) la longitud de la corda. Això no comporta una gran pèrdua de temps i, de tota manera, sempre serà una operació més ràpida que si hi fèssim amb tota la longitud de corda.
En neu:
La cosa es complica una mica més... En terreny veritablement fàcil, quan un dels dos membres de la cordada domina la progressió i l' autodetenció, amb 2 mts. de corda és suficient, entre el primer i el segon de cordada. El leader prèn un bucle de corda al voltant de la mà i manté la corda en tensió. No té cap dret a caure. Si el segon rellisqués, amb la corda sota tensió, no hi hauria temps material d' agafar velocitat. Amb un moviment suau del braç, o bé amb un petit pas enrera, el leader atrapa el segon amb elegància i facilitat.. Aquest gest s' aprén; no s' improvitza pas. L' escola de neu és un pàs indispensable. Si, en fi, les coses es compliquen, en neu, haurem de realitzar reunions. Si algun dels membres de la cordada no domina ni la progressió ni l' assegurament amb la mà, cal parar atenció! Dit d' una altra manera: si us trobeu en una cursa adeqüada al vostre nivell, hi haurà, forçosament, moments en què dominareu poc la situació; moments en què una eventual caiguda no seria gaire perillosa: pendent feble i curt, sense gel i desprovist d' un perill potencial al final del recorregut (precipici o roques).
Relaxeu-vos, la muntanya no és plena, sortosament, de trampes per tot arreu. Reduïu l' encordament, avanceu en ensamble sense deixar que la corda arrossegui pel terre, evitant així que aquesta es pugui bloquejar entre algun bloc o una cresta gelada. I, sobre tot, no caigueu! Si la cursa esdevé encara més difícil, allargueu l' encordament i progresseu per llargs, fent reunions.

La reunió. Sovint, aquesta es realitza en un bloc. Proveu-ne la solidesa donant-li un bon cop de mà. Feu-hi un anell amb la corda; així, a part d' estalviar material, us estalvia el temps de buscar un anell de cinta plana de la mida adeqüada. Amb aquesta operació jà us heu autoassegurat. Seguidament, podeu fer pujar el segon assegurant d' esqueneta: el terreny té poc pendent i el primer està autoassegurat. En cas que l' emplaçament de la reunió sigui prou espaiós, us podeu contentar amb passar la corda del vostre company pel darrere d' un bloc i ajudar-lo a pujar.
Amb neu, potser serà útil fer una reunió amb el piolet ( piolet-estaca, amb neu dura, o piolet T -corps mort- amb neu tova). Recordem que el piolet ha de ser utilitzat únicament com a punt d' autoassegurament, mai per assegurar directament un alpinista en progressió.
Aprofiteu el terreny. Localitzeu els blocs susceptibles de ser utilitzats per confeccionar una reunió. Igualment, durant la progressió, aquests poden fer la funció de punt d' assegurament, jà sigui mitjançant una anella de cinta o, simplement, passant-hi la corda pel darrere. Aprofiteu les arestes i contra-pendents, a fi de trobar-vos en un punt estable en cas de caiguda del vostre company.
Material necessari per fer un bon assegurament.
- Alguns anells de cinta plana, grans.
- Dos o tres empotradors i friends mitjans.
- Si heu de travessar una glaçera, porteu un parell de cargols de gel, un bloquejador ( o cordino per fer un Machard), mosquetons HMS i, potser, alguna politja, en cas de caiguda dins una esquerda.
- Penseu també que, en un descens, podem confeccionar un ancoratge per rapelar, només en dos minuts, amb el mètode Abalakov. Només caldrà un tros de cordino, un cargol de gel, un ganxo i saber-ho utilitzar.

Utilització de la corda en recorreguts alpins mixtes.
En una cursa alpina, la manipulació de la corda és totalment diferent a la que té lloc en terreny d' escalada. Per començar, és impossible d' assegurar cada pas. La major part del temps no hi ha gaires punts fixos d' assegurament. El primer de cordada acaba per saber, a força de rutina i d' experiència, quins passos han de ser assegurats i còm.
Progressar en ensamble amb un encordament llarg és, gairebé sempre, perillós. És així que, per norma general, progressarem amb un encordament curt i la llargada de la corda anirà en consonància amb els passos a assegurar. Això exigeix, per part del primer de cordada, una seguretat absoluta.

Ràppels d'abandonament. És preferible fer un muntatge de ràppel amb un maillon rapide simètric del no. 7. Sempre serà mès barato que un mosquetó de seguretat, i més fiable. Crec que és una bona idea portar un parell de maillons, per si arriba el cas...

Baga d'ancoratge. És una bona idea portar-ne jà muntat un en el nostre baudrier. Necessitem 1,5 mts. de cordino de 8 mm.(mínim), o corda de Dyneema de 6 mm. Un extrem va unit directament a l’ arnés amb un nus de vuit i a l’ altre extrem hi farem un altre nus de vuit on hi col·locarem un mosquetó de seguretat. La baga d’ancoratge la podem utilitzar per autoassegurar-nos al arribar a una reunió.

Neteja dels estris de cuina. Els petits fregalls impregnats amb sabó que fabrica Ajax són imbatibles. Si, a més, portem un petit drap de cuina, el secat serà més ràpid.

Friend o empotrador? Sempre que es pugui, utilitzem els empotradors. Deixem els friends per a situacions més crítiques...

Bosses d'escombraries. Les utilitzo per protegir de la pluja el contingut de la motxilla. Les podem col·locar a modus de folre intern de la motxilla. Si aquesta és molt gran, podem utilitzar les bosses comunitàries... I, per a motxilles petites, jo utilitzo les bosses taronjes per a residus orgànics.

Plàstic d'embalar. Té múltiples usos: vivac improvisat, aïllament en un terreny humit, protegir l'equip fora de la tenda...

Per als maniàtics del pès. La majoria de vegades podem substituir el folre polar per un bona armilla de pluma. I, si volem, també hi ha magnífics substituts del Polartec 200 i 300: Microfleece, Polartec Thermal Pro (Patagonia R3 i R2), Polartec PowerDry (Patagonia R1 i R5), Capilene... Aquests materials abriguen, són lleugers, són poc voluminosos, més transpirables i, a més, molt resistents.

Les cintes express. Millor portar-les llargues (30 - 60 cm.) que curtes. També és preferible que siguin de Spectra en lloc de nylon jà que, a igual resistència (2.200 Kg), són més estretes i, per tant, el mosquetó pateix menys. Si, a més, són de secció tubular, millor...

Evitem l'arrissat de les cordes. Utilitzem sistemes de frè que les separin: millor un ATC de la BD, una cistelleta, un Gi-Gi, etc., que no pas un vuit...

Millor mànega llarga que mànega curta. Ens estalviarem cremades produïdes pel Sol i ... pèrdua d'aigua! En efecte; la millor forma d'evitar la evaporació per convecció de la nostra humitat corporal és anar tapat...

Corda auxiliar i d'emergència. Molt recomanable el model Dyneema, de Beal, de 5,5 mm. i 50 mts.

Protegir-nos del Sol sense empastifar-nos les mans. Podem utilitzar el fotoprotector en forma d' stick que fabrica ISDIN. Funciona com un llàpis de llavis...

Mosquetons de seguretat. No als mosquetons de rosca! No hi ha res més molest que pasar-se 10 minuts o més intentant afluixar-ne un per desmuntar una reunió... jo utilitzo mosquetons de baioneta automàtics, tipus Petzl Ball lock o Spinball, més cars però més segurs.

Estalviar temps. Podem pre-colocar les cintes exprés als friends i empotradors. D'aquesta forma, només haurem de col·locar el friend a la fisura i passar la corda...

Un bon lloc per portar la barra del pà. En el forat que queda al centre del matalàs aïllant, que portem enrotllat.

A l'equip del fotògraf de paisatge i natura en general no hi poden faltar dos filtres insubstituïbles, que ens estalviaran feina en el posterior "workflow" de processament digital. Dos tipus de filtres que haurien de formar part inexcusable de les nostres òptiques i que milloraran espectacularment el resultat de les captures digitals directament al sensor de la càmera. Voleu comprovar-ho? Doncs visiteu el website del fabricant dels millors filtres del planeta, actualment: SinghRay.

"La majoría de fotògrafs principiants veiem els paisatges com simples temes per ser fotografiats. Tenen tendència a oblidar que mai es fotografia un objecte, sinò més bé la pròpia llum. Quan arriba l' hora màgica, ens hauriem de concentrar en la llum, més que no pas en el paisatge. Busquem la llum perfecta i després busquem alguna porció del paisatge que s' adapti a aquella. Quan la llum és l' adequada i ho tinc tot a punt, em sento tan nerviós com quan estic fent una maniobra difícil en algún cim. Un minut -de vegades tan sols uns segons- poden significar la diferència entre una imatge magnífica i una altra de vulgar."

Regla del Sol 16:
L’exposició bàsica per una escena en un dia de sol radiant es f/16, a una velocitat equivalent a 1/ISO. Per exemple, si la sensibilitat de la película és 100 ASA, ajustarem l’exposició a 125 f/16. Si la película és de 50 ASA, ho farem a 5o f/16, etc I si ens trobem a la platja o a la neu, en el primer cas ajustariem l’exposició a 125 f/ 22, mentre que si el dia és mig núvol, ajustarem el diafragma a f/11...

Regla del fotòmetre
El principi és: medeix les zones brillants i deixa que les parts fosques s’ocupin d’elles mateixes. Això és especialment vàlid per a diapos i digital; en canvi, per a negatiu en color, el millor serà sobreexposar 2/3 o 1 EV.

Contrallums.
Per convertir el Sol en una estrella amb molts de raigs cal diafragmar a 16 ò a 22.

Per il·luminar una mica les zones a l'ombra, com que, normalment, quan anem a la muntanya no carreguem reflectors ni focus, podem utilitzar els reflectors naturals com poden ser la neu, la sorra, una pedra posada estratègicament...
Un cel cobert i il·luminat actúa con a un reflector gegant, que và perfecte per retratar persones i interiors de boscos.

Per fotografiar una persona a contrallum, podem ajustar l'exposició 1 punt més fosca que la lectura del cel, sense Sol.

Mètodes per llum difosa. Utilitzant un filtre 81A (ó Nikon A2) obtindrem una sensació de calidesa en dies amb núvols.

Exposicions llargues.
Per compensar errors de reciprocitat quan els temps d'exposició són prolongats, cal sobreexposar 1 punt més. Per exemple: en lloc de disparar a 1/2 de segon, fer-ho a 1 segon.
Per compensar les exposicions superiors al minut, girem el disc de compensació de l'exposició a 1 i 1/2 EV+.

Transport de l' equip.
Sempre he tingut la precaució de portar-lo ben protegit, embolicat dins d'una gamusa natural o una tovallola de microfibrai dins d'un estoig adeqüat (Domke, Tenba...), o dins del seu estoig dedicat de "pronto uso". Un truc que utilitzo de vegades, consisteix a utilitzar un anorak de pluma o un plumó per portar la càmera, embolicada sempre amb la gamusa, dins la motxilla. Així, la motxilla es converteix en una bossa per transportar equip fotogràfic. D'aquesta manera sempre tinc l'equip protegit de ratllades i cops.

També he descobert una forma ben còmoda de portar la càmera:veure link.